dimarts, 27 de novembre de 2012

EL DIA ESPECIAL

Bé, us ho he anunciat amb antel·lació, així que ja esteu avisades. Avui faré una entrada especial.

Al novembre de fa dos anys, quan la meva filla tenia uns 6 mesos vaig començar un bloc on volia parlar de la història de les mares. No us podeu imaginar les satisfaccions que m'ha aportat i els camins que m'ha obert. M'ha acompanyat en aquesta etapa de la meva vida i li tinc molta estima. 

Fa un any vaig celebrar el "primer aniversari" del bloc proposant un premi amb deures per a totes vosaltres. Ho recordeu? Va sortir una inciativa molt maca, oi? Em va encantar conèixer els vostres records d'infantesa. 

Aquest any volia que això encara fos més especial i agrair-vos a totes les lectores i lectors això de sentir-me acompanyada. Tenia ganes de fer-vos un regal i no sabia molt bé d'on treure'l.

Mentre estava pensant en aquestes coses, com caigut del cel, va arribar un correu molt bonic. Em convidaven a visitar una pàgina web molt maca anomenada barcelonakids.cat. Darrera d'aquesta web hi ha uns pares, l'Anna Rincon i el Sergi Teixidó, que en un temps tan díficil com el que estem vivint han enxegat un projecte molt maco i interessant: volen vendre productes per la canalla, bonics i molt interessants però amb una marca comuna: són tots ells pensats i dissenyats a Catalunya. D'aquesta manera donen una empenta a totes aquestes empreses petites i properes. Estem parlant, en resum, de paraules que haurien de començar a ser habituals en el nostre vocabulari: consum de proximitat! 
El cas és que em vaig sentir tant pròxima a la idea que els hi vaig proposar si volien participar en aquesta entrada especial i sortejar algun dels seus productes. Tot van ser facilitats i m'han ofert...no una sinó DUES joguines...ideals per a regalar aquest Nadal!

Un és la MASIA DE CARTÓ! de la marca La Masia, de Riudellots de la Selva


 I l'altre, l'ORIGAMI, un llibre per retallar, doblegar i jugar! De l'Editorial Coco Books, de Bellaterra.


Són uns productes molt bonics, no trobeu?

Regles del joc:

 1. Heu de clicar m'agrada en la pàgina del facebook de barcelonakids.cat

 2. Heu de deixar un comentari en el meu bloc on digueu: 

  - Eps! Ja he clicat m'agrada! El meu correu electrònic és... (importantíssim per posar-me en contacte...si no el voleu deixar-lo a l'entrada, envieu-me un correu personal a ciracrespo@gmail.com)

  -Aquí va la meva condició de mama historiadora: En el comentari m'agradaria que m'expliquéssiu algun objecte que recordeu de quan éreu petites amb especial estimació... Aquesta condició la podeu complir fent un comentari o, si us ve de gust, podeu publicar-la al vostre bloc, així més gent sabrà això del sorteig!

I això és tot! És fàcil, oi? A més, com que hi haurà dos productes, teniu més oportunitats de guanyar-ne algun!

Apa, espero que ho compartiu i en feu publicitat...així hi haurà molta gent que tindrà oportunitat de participar!

Teniu temps d'apuntar-vos fins el dia 8 (el dia de la trobada, per cert). Els següents dies publicaré la llista de participants i el dia 10 faré el sorteig.

Si teniu cap dubte o hi ha res que no hagi explicat massa bé, ja m'ho direu!

Ara, em poso a pensar ja en l'entrada del 3 aniversari, que a aquest ritme, no sé on arribaré! ;)


32 comentaris:

  1. Ep ja he clickat m'agrada! ;)
    mirashka@gmail.com

    Vaig ràpida perque no me l'he de pensar gens (tot i que sé que el número 1 no acostuma mai a guanyar, tot i que sembli una contradicció...). L'objecte és una disfressa. És una disfressa de ballarina que em van regalar quan tenia 5 o 6 anys. Era de color blau cel i no era més que un maillot i un tutú. Però per mi era el vestit més meravellós del món i jo era la millor ballarina del millor ballet rus (lo de rus ho he dit ara, llavors no entenia de nacionalitats en els ballets). Evidentment se'm va quedar petit i per desgràcia va acabar desapareixent, però tan bon punt les meves filles van ser conscients van tenir el seu tutú. I us asseguro que se'l posen moltíssim (para muestra un botón: passeu pel meu blog...).

    Enhorabona Anna!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quedes apuntadíssima. Et mereixes donar la volta a la mala fama del número 1 ;)

      El tutú! Ara l'he vist a la foto, no m'hi havia fixat. És un regal fantàstic...m'ho pensaré amb l'Ariadna pel Nadal, en serio!

      Elimina
    2. Segur que li encanta! elles tenen un bagul amb disfresses, però es posin el que es posin sempre amb el tutú (fins i tot sota o sobre una altra disfressa)

      Elimina
  2. Quina passada!!!!

    Escolta, amb aquests premis si vols et deixem celebrar dos aniversaris de bloc cada any!!
    Quines coses més xules!!

    M'apunto!

    - ja he clickat m'agrada al seu facebook.

    - onavis79@yahoo.es

    - els deures els publicaré en una entrada properament!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has vist quins regalasos? Quedes inscrita!

      Que bé que en facis una entrada, Onavis! :)


      Elimina
  3. Jo també he clickat! :-))

    El meu correu és: ahzriel@gmail.com

    Això de la joguina... Més que una joguina era una nina de drap que encara volta per casa de la meva mare. Me la va regalar una senyora del barri que es deia Pepita quan vaig néixer i la Pepita (també vam batejar així la nina) em va fer companyia a l'hora de dormir molts i molts anys.

    Pobre Petita! Les ha passat canutes amb mi. Recordo que un dia jugant a mestres la vaig castigar posant-li una creu al front amb permanent jaja! Encara li dura el càstig.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'Ariadna també te una nina anomenada Pepita que li va regalar la iaia Pepita! Ara, la seva nina de dormir i de consol i de tot és la lili...que també a patit molt!! jeje...

      Requisits acomplerts! ja estàs apuntada!

      Elimina
  4. Felicitats per l'aniversari, molt macos també els dos regals.

    De juguines en recordo un munt com a molt especials. Pot ser una curiositat és que sent un noi m'agradeven molt els pelutxos i especialment un mico blanc al que anomanava "monoto" i cuidava com a un fill..sip, tan que els meus pares que eren molt lliberals però tenien els seus prejudicis me'l van fer desaparèixer perque tenien por de que jo fos gai. De tot aixì m'en vaig enterar després i ja els he perdonat. ¿Monoto on ets?...Max

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai...els nostres prejudicis a vegades poden amb nosaltres! si ara encara hi ha molts problemes amb les jogunies de "nens i de nenes" fa uns anys encara devia ser més difícil...però amb els pares s'ha de ser indulgent, oi? i nosaltres intentar fer-ho millor! Una abraçada Max! Quedes apuntat.

      Elimina
  5. Hola,

    Jo no tinc Facebook, així que no compleixo amb part dels requisits. ;-(

    Però m'ha agradat la teva idea!!! No vull que et quedis sense el meu mini relat. T'explico quina era la joguina emblemàtica per mi. Un osset de peluix que era un os panda en miniatura. La meva mare li va cosir un cascabell a l'orella. D'aquesta manera a les nits sentia si jo em menejava o m'aixecava. Els meus moviments i els de l'os anavem acompassats perquè jo dormia amb l'os ben agafat. Aquest estiu la meva filla el va recuperar de les golfes i el va abraçar molt fort!!! Al meu cap van venir uns sentiments que ja no recordava.
    Felicitaaaaaats pels 2 anys!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, és una pena que per això del facebook no puguis participar! Potser és el moment d'obrir-se un compte!...és molt fàcil. Després l'ús que en facis depèn de tu. Pensa-t'ho, encara hi ha dies.

      Que xulo, això de l'ós. És molt curiós el lligam que agafem amb alguns objectes de petits, oi? M'ha encantat això del cascabell!

      Elimina
  6. Bé, la primera part dels deures ja l'he feta. Ara ve la segona: continuo guardant un munt d'objectes de quan era petita que m'estimava molt. De fet l'altre dia em vaig retrobar amb una barriguita negra al costat d'un transformer... A part dels ossets de peluix (el meu el vaig perdre un cop i va ser un gran drama familiar, fins que va ser substituit per un d'idèntic que encara conservo i m'estimo molt, amb els cabells mutilats per culpa d'una baralla amb el germà), ai, que em despisto, a part del meu osset, entre tots els objectes el que més m'agradava de petita eren dos matalassos d'escuma que teníem. Servien de llit al terra si venia algun amiguet a dormir, però sobretot servien per aixecar trinxeres contra els enemics, construir cases encantades amb sostres de llençols, frenar l'impacte de la caiguda si ens tiràvem des de dalt d'algun moble... Van viure moltes aventures i combats mentre creixíem. Dues colxonetes (llavors en dèiem així) velles i un munt d'històries, ben senzill.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, somiatruites, llàstima que no tinguis bloc! És super bonic com ho has descrit. Ja saps que la nostra lili també ha estat a punt de perdre's més d'un cop, així que entenc la magnitud de la tragèdia!
      Jo també recordo algunes conlxonetes i de fet, tinc alguna foto fent meravelles! ;)
      Tu també entres al sorteig...t'ho has guanyat!

      Elimina
  7. Bones!! Bona idea això dels regals a veure si podem abançar els reis d'orient o el caga tió!!

    *Ja he clickat m'agrada el facebook
    *terristura2@telefonica.net
    *Un nino molt especial que em va regalar la meva àvia que es deia Valentin... o pot ser els patins.. no no, em quedo amb en Valentin.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anónim/a, quedes apuntat/ada!

      Valentín és un nom fantàstic per un nino, per cert! ;)

      Elimina
  8. Bona nit! ja he fet la primera part dels deures! ;)
    tinc un record molt bonic d'un pelutx, un ós panda que des de ben petita m'encantava i el duia a tot arreu. Aquest pelutx ("l'usitu") encara és a casa mons pares, mig descolorit i amb les ninetes dels ulls despintades de tants cops que ha passat per la rentadora. És un pelutx ple d'històries i records, li tinc molt afecte!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Marta! Veig que els ninos guanyen per golejada entre els "objetes preferits!"

      Elimina
  9. Hola! Sóc la Mariona. No estic gaire al dia dels blogs i no sé com fer-ho per no sortir com a Anònima. M'haig de fer un blog per tenir un perfil? De fet, avui llegia que tu vas començar el blog quan l'Ari tenia 6 mesos, la Núria en té 8, poster m'ho podria plantejar...

    Anant per feina, ja he clicat M'agrada, el meu mail és marionars@gmail.com
    I a veure, un objecte que recordo molt és un minitocadisc vermell que el meu pare em va portar de Londres quan vaig fer 3 anys. Recordo que era molt senzill, com una capsa de plàstic vermell amb una nança i un botó negre per treure el minidisc de dins. Era molt pràctic i resistent perquè el feia voltar per tot arreu, el duia sempre amunt i avall. El més bo de tot és que no recordo gaire quines cançons escoltava... Fent un esforç, m'ha vingut el cap La vaca lechera! Ja li preguntaré a ma mare, a veure si ella en recorda alguna altra amb més glamour... Però tinc l'objecte vermell gravat al cap! Llàstima que no el conservi, m'hagués fet gràcia! Una abraçada!! I a veure si la Núria té sort! La masia m'encanta!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mariona! Doncs crec que pots fer-te un perfil sense necessitat de crear un bloc. Gairebé totes hem començat així, per poder comentar...però un cop comences, molt sovint t'entren ganes de dir la teva...tu, si t'animes a fer un blog avisa!!!

      L'objecte és genial! El més original amb diferència! Un tocadiscos vermell que canta "la vaca lechera"...fantàstic! T'has guanyat de sobra la Masia! A veure si hi ha sort.

      Elimina
  10. Jo també m'hi apunto!!!

    La primera part dels requisits ja està feta ;) Ara toca la segona:

    El meu correu: vivenciesdunamare@gmail.com

    L'objecte que més preciava quan era petita és un ós de peluix de color cru amb la punteta dels peus grocs. Es diu "Mimosin", i sí, es diu així pel famós anunci de la tele (encara que els dos ossets no s'assemblin gaire...)
    Era l'osset que jo feia servir per anar a dormir, però em va acompanyar molts i molts anys, recordo que amb 9 o 10 anys encara dormíem junts :)
    Si t'hi fixes l'he descrit en present, doncs la meva mare encara el guardava i fa cosa d'un any li va donar a la Maria. No saps la il·lusió que li va fer a la meva filla trobar l'osset que dormia amb la mama quan la mama era petita, tanta que ara el Mimosín també és un dels no-sé-quants ninos que dorm amb ella :))

    2 anys, espero llegir-te molts més!! :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Noia, et llegeixo i miro el osset de la meva filla i penso...la teva mare és una campiona, perquè em sembla un miracle que la lili (la nostra porqueta de pelux) sobrevisqui fins que la meva filla tingui fills...bufa!

      Merci pel record! T'apunto! :)

      Elimina
  11. Jo ja he complert, ja he clicat m'agrada. El correu choripori@hotmail.com
    Jo tenia un nino que es deia Baby Mocosete (igual que el Nenuco)i li vaig posar de nom Jordi i era el meu fill. Des de que me'l van regalar per un aniversari no vaig voler res més que vestits i accessoris pel "Jordi". A la meva habitació vaig reunir l'armari, el moisès, la trona, la cuna, la banyera, el parc i un munt de cosses més. Hi vaig jugar fins ben gran. Encara roda per casa dels meus pares, llàstima que jo tinc dos nens (un d'ells es diu Jordi, jeje) i no hi volen jugar.
    Les mans de la Pètal

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nenuco també era el meu nino! Llàstima que els nens, en general, siguin tan avorrits! :P jeje.

      Quedes apuntada!

      Elimina
  12. Ja he fet el primer pas del facebook
    evpuell@gmail.com
    Per mi quan era petita el més important eren les barbies, en tenia una vintena. I un osset de peluix (un mono gegant), que ara li he passat a la meva nena que té 3anys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Barbies! Jo també en tenia...el millor per mi era que tenien uns cabells molt llargs i podies fer-los pentints, oi?

      Apuntada quedes, anomima! :)

      Elimina
  13. Anna, me n'oblidava de participar!!! He clicat al Facebook tot i que feia segles que no hi entrava (i m'hi he quedat una estoneta xafardejant, com no!).
    Doncs d'objecte d'infància estimat...he hagut de pensar una mica, no sé si és tinc mala memòria o bé que sóc així de "despresa". Jo no era gaire de nines (ni una barbie!) però va haver-hi una temporada que estava tot el dia pentinant la meva "Nancy": li feia unes trenes africanes superxules!! També em va emocionar molt quan em van regalar una disfressa de pierrot per ella: la veia taaaann bonica amb el seu vestit de tul blanc i negre!
    Bueno, ja està. La meva adreça és oposapares@gmail.com
    Petonets i que vaig bé la trobada blogaire. Jo seré per terres ebrenques...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, noia, que encara et quedaves sense opció! Encara et tocarà a tu...ja saps que diuen que els últims seràn els primers, oi?

      Aprofita el sol del sud, per carregar piles! Pensarem en tu.

      Elimina
  14. Aix quin desastre! Se m'havia passat aquest fantàstic sorteig! M'apunto (espero arribar a temps) El que m'agradava de petita? la meva nina que no era Barbie però se li assemblava. La cuidava com si fos filla meva!
    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara hi ha temps! Fins el dia 8...Ja està, quedes fitxada! Merci per participar!

      Elimina
  15. Bones Anna!
    Ja he fet el primer pas del facebook
    cristina_fesu@hotmail.com
    Doncs jo... l'objecte al que més estimació tenia era una peça de roba! Un vestit que em va comprar la meva àvia, era un conjunt de pantaló i samarreta amb elefants estampats blancs i verds, no me'l volia treure de sobre, el vaig dur fins que va quedar fi com un tel, no sé perquè però portant aquell conjunt estava més contenta que un pèsol.
    Una abraçada!

    ResponElimina