dimecres, 23 de maig del 2012

Conscienciar-nos (La setmana del part respectat)

Es veu que som a la setmana del part respectat. Aquestes commemoracions serveixen sobretot per a que en parlin als mitjans de comunicació i ja només per això em sembla interessant que es faci. 

Jo no sabia molt bé que dir sobre aquest tema o, dit d'una altra manera, tinc moltes coses a dir, alguns posts pendents sobre la història del part, però ara mateix no tinc temps per fer una entrada com déu mana....coses del directe, que diuen! 
De fet, per més referències, ara mateix tinc el meu ordinador a la UVI i sóc a punt d'entregar una feina, així que estic una mica a tope (i un pèl estresada també). Així doncs que, mentre la nena veu la ovella Shaun a l'altre finestra i el pare fa el sopar, jo tinc un momentet i només vull dir una cosa curteta sobre el tema. 

Trobo fonamental que sigui respectada l'opinió de la mare a l'hora de parir, perquè el part és només nostre, però per ser respectades hem de tenir criteri i per tenir criteri hem de saber de què parlem. Arremangar-nos i posar-nos a treballar, vull dir, a aprendre. Aprendre qui som, que ens agrada i que no, que és el que volem, quines són les opcions i perquè triem el que triem. Afegeixo, com diu la frase que fa temps que tinc a la columna del bloc, que no només s'aprèn dels llibres, també s'aprèn dels altres i amb els altres. 

No és fàcil fer-nos partíceps de les decissions, però val la pena. Sortim sempre guanyant de prendre la paella pel mànec. Hem de fer-nos conscients del nostre paper protagonista en aquest tema.

I res, això és tot, només tenia ganes que això quedés dit al meu bloc. Per altra banda, us deixo l'article que han publicat avui al País sobre aquest tema. M'ha agradat molt i crec que subscric plenament tot el que s'hi diu. Espero que us agradi.  

5 comentaris:

  1. Tota la raó, hem de saber el que volem i con ho volem. Avui en dia anem saturats d'informació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt díficil destriar entre tanta informació, tens raó! Però suposo que és així com es forma el criteri...

      Elimina
  2. M'ha agradat el text de El País, hi estic molt d'acord.
    Penso que des de fa anys el part se'ns ha venut com un procés que no és nostre, sinó dels metges. I per sort poc a poc està canviant.
    Però encara es difícil, hi ha molt desconeixement i com que sempre hi ha la por d'un perill (o un risc per la mare o el nen) potser les dones no som prou valentes de demanar que volem fer-ho a la nostra manera, que és com hauria de ser.

    El que està clar és que el model que hi havia fins ara no funciona i vull pensar que s'està acabant i comença poc a poc un model nou, molt més humanitzant i amb la mare més conscient de tot.

    Tinc pendent parlar sobre el tema jo també!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es clar, no es pot menystenir el tema del perill...perque tothom vol que tot surti bé i com que no en sabem gaire (per això deia això d'informar-nos al màxim), en aquest sentit estem venudes, perquè no podem evaluar el perill.
      Per exemple, a mi em van fer una epistomia molt petita. A punt de que la nena neixés em van dir "et fem un tall, serà molt petit, però és necessari" i jo, tot i que en principi havia dit que no ho volia, doncs que havia de dir? doncs que sí. En una situació així no tens massa opció a dir-hi la teva...imagino amb temes encara més delicats (total un tallet tampoc em va passa res, vaja) deu ser molt més complicat. Potser també seria important que els metges i llevadores es facin càrrec que no som analfabetes i que podem entendre explicacions i decidir per nosaltres mateixes en alguns casos.

      Jo ja et vaig dir l'altre dia...tinc ganes de saber que et passa pel cap ara que tu ho tens tant a prop...jo crec que ara m'enfrontaria al moment del part amb més força i autoestima...i tu?

      Elimina
    2. No sé, jo tinc sentiments contradictoris a l'hora d'enfrontar aquest part.... En certa manera, se'm va desmitificar molt, al veure-ho tot tant mecànic i artificial la primera vegada. Ja en parlaré!

      Elimina