dimecres, 22 de juny del 2011

Ha arribat l'estiu!

Per mi l'estiu són dies a la platja. Amb la mare, és clar.

Sembla que ja fa moltes generacions que aquells que hem nascut a la costa associem l'estiu als banys a la platja, a anar despullats, a sentir-nos lliures.

Aquí tenim, per exemple, escenes de classes populars del segle passat.

La mare i els fills passant els dies al mar.

De nou us presento moments d'intimitat que ens transporten.

L'autora s'interessava per les relacions i formes de tendresa entre mares i fills. Es deia Virigine Demont-Breton (1859-1935).

Dona de pescador

La platja

5 comentaris:

  1. Sí, jo també sóc de costa i per a mi l'estiu és platja, calor, gelats, passejades llargues, sortir fins tard, veure als amics... M'ENCANTA!

    ResponElimina
  2. Ai noia, has descrit els meus estius al peu de la lletra! Quina felicitat i com m'agradaria que aquest fos el record que li quedés també a la meva filla...
    Eps, Sandra, per cert, la pintora aquesta té tota la pinta de tenir una vida interessant...podries investigar-ho pel teu bolc de dones! (aix, no faig més que posar-te feina...:P)

    ResponElimina
  3. Jo tot això m'ho miro més distant, ja saveu que sóc de terra endins! Però reconec que l'escena descrita per la Sol Solet i els quadres xulos que has penjat fan enveja i ganes de ser petit!

    ResponElimina
  4. Bé Onavis, l'estiu és l'estiu al mar o terra endins, suposo! Segur que teníeu uns dies interessantíssims també vosaltres! És guai ser petit, oi? ;)

    ResponElimina