Hi havia una vegada un conte que no feia por

Tornem a entrar dins dels murs de les cases. A pensar en les coses que passaven i passen en la intimitat que es crea entre la mare i els fills. Avui parlarem dels contes; aquelles històries que expliquen les mares o les mares de les mares o...

Fatema Mernissi explica en el llibre l'Harem d'Occident, com la seva àvia li explicava històries... 

"Si aún era temprano, iría deshilvanando con parsimonioa la historia, detallando algunos episodios o bien inctercalando otros que me sonaban de otras fábulas. Y, a pesar de que en ocasiones esto perturbaba mi noción infantil de la honestidad y el sentido de la seguridad que produce ser capaz de recrea acontecimentos familiares, jamás protestaba, para que se prolongara un poco más la acción y  el placer"

En les societats patriarcals els contes sempre han estat infravalorats. Encara avui en dia formen part de frases despectives. La mateixa autora ens explica que en ocasions els contes també eren anomenats Khurafa traduït com "deliri de les ments esgarriades". Segons el diccionari de la Real Academia es defineix cuento, com embuste, engaño o chisme o enredo que se cuenta a una persona para ponerla mal con otra.

La versió oficial i pública d'aquestes històries són els mites, narracions èpiques utilitzades pels pobles per crear un sistema de valors. Ensenyen al conjunt cívic allò que està bé i allò que no. A Grècia i Roma, per exemple, els mites parlaven en general d'una societat jeràrquica i patriarcal. En canvi, els contes tenen una funció més petita, o més individualitzada si ho preferiu, però no per això menys important. Ajuden en el desenvolupament de llenguatge, a fer volar la imaginació i també a créixer. Tot i que molts d'ells són també fills de la societat on han nascut (podem veure-hi les petjades del masclisme i les jerarquies) és cert que gaudeixen de la llibertat  narrativa de qui els explica. Tenen poc control per part del poder i, si ho volem, poden explicar històries prohibides.

Per altra banda, els contes ajuden a definir les pors, posant-hi cara i ulls.

Al fil d'això, conec una història que hem van explicar fa uns anys i que crec s'hi pot veure molt bé la utilitat que tenen aquestes històries per la criança dels infants...

Gravat de G. Doré de la Caputxeta

Sembla ser que una vegada en una escola van decidir explicar una nova versió dels contes clàssics. A les noves històries no hi hauria dolents ni mals moments. Al cap d'un temps explicant aquest tipus de contes, van adonar-se que hi havia un percentatge sorprenentment elevat de criatures que patien atacs d'ansietat.

Després d'avaluar la situació amb els especialistes van arribar a la conclusió que la culpa era dels nous contes sense por. Perquè la por existeix i els nens també en tenen. Els petits, però, no tenen la capacitat dels adults de raonar-la i entendre el que els hi passa. Tenen una por abstracta i desfigurada. Gràcies als contes els nens poden dir que tenen por a la bruixa, a l'home del sac i així, d'alguna manera, l'expulsen del seu interior i l'expliquen. És una solució molt vàlida, no trobeu?

Com veieu, els contes són útils per a moltes raons. Així que vinga, no perdeu el costum...cada nit una història abans d'anar a dormir.